iNtrOduCciÓ

El 12 d’abril de 1931 se celebren eleccions municipals a l’Estat Espanyol que van guanyar, en les principals ciutats, les forces republicanes. Aquestes eleccions impossibilitaren la maniobra del rei Alfons XIII de retornar a la Constitució monàrquica i antidemocràtica de 1876, interrompuda per la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera, i la Dictablanda de Dámaso Berenguer.

Francesc Macià proclamant la República catalana des del balcó de la Generalitat de Catalunya a Barcelona

El rei, després de constatar que ni l’exèrcit ni les forces repressives estan en condicions d’imposar-se a la voluntat popular, anuncia la seva abdicació i fugida del país mentre les forces republicanes instauren la Segona República el dia 14 d’abril, data en què Francesc Macià proclama també la República Catalana. S’inicia així el període de convulsions, però també de transformacions positives, que s’acabarà el dia 1 d’abril de 1939, sota el foc de les armes feixistes.

Podem dividir el període en:

· un bienni ( 1931- novembre de 1933) de coalició entre els partits burgesos i el Partit Socialista, presidit per Niceto Alcalà Zamora i per Manuel Azaña, que va atorgar el vot a les dones ( gràcies a la lluïta de Clara Campoamor, Victòria Kent, Dolores Ibàrruri, Margarita Nelken, i moltes altres ), va concedir l’Estatut d’Autonomia a Catalunya, es va eliminar la confessionalitat i es va iniciar la reforma agrària, període en el qual les forces més conservadores ja van intentar un cop militar ( general Sanjurjo, 1932 ) i els anarquistes, la revolució social

· el “bienni negre” de govern de dreta ( novembre de 1933- febrer de 1936 ), en què se suspenen les mesures de reforma i l’autonomia de Catalunya. El perill d’una dictadura feixista a través de la presa pacífica del poder per part de Gil Robles ( a la manera de Dollfus, Hitler o Mussolini ) origina un intent fracassat de revolució l’octubre de 1934, que va acabar amb l’empresonament de 30.000 persones, inclòs el President Companys

· el triomf del Front Popular ( febrer 1936-juliol 1936 ) obre les portes de les presons i instal·la un govern socialista que reprèn les polítiques de reformes socials, fet que va desencadenar el cop feixista i la guerra civil.

MeNTrestant a BAnyOLeS...

Les eleccions municipals van donar, a Banyoles, la victòria a la Lliga Regionalista ( de dretes, set regidors: Pere Ametller, Miquel Boix, Josep Corominas, Rafael Hostench, Manuel Prat, Esteve Costa, Narcís Malagelada ) per 2.769 vots.

Els partits d’esquerres ( 2.729 vots ) van obtenir sis regidors: Francesc Boixó, Jacint Masgrau, Joan Duran, Amadeu Vilardell, Joan Gussinyé, Ramon Mata.

Celebració del primer any de República pels carrers de Banyoles

Cal tenir en compte que les llistes eren obertes i que cadascun dels votants (que tan sols eren el 25% dels habitants, tan sols homes majors de 25 anys ) podia emetre 5 vots als candidats preferits. Els 40 vots de diferència, per tant, corresponen a 8 persones.

La notícia de la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià va originar una certa confusió, i l’Ajuntament es va constituir dues vegades successives: primer, sense els regidors de la Lliga Regionalista, en semblar, segurament, perillós que un partit monàrquic ostentés l’alcaldia en el marc de les transformacions que s’estavàven produïnt, tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol; calmada la situació, es va tornar a constituir per segona vegada, ara amb tots els regidors electes, tot i que la majoria ( La Lliga Regionalista ) va preferir mantenir-se a l’oposició.

Dones celebrant la proclamació de la República a Banyoles. En el cartell es llegeix:”La gent d’ordre som nosaltres”

La proclamació de la República es va celebrar amb sardanes, en un ambient festiu i exempte de cap violència.

Les transformacions que va significar per a la nostra ciutat la República són molt diverses:

· algunes decisions de la vida quotidiana es van començar a decidir a través de votacions populars (lloc de celebració del mercat del bestiar)

· creació de noves escoles ( parvulari del carrer de la Rambla, parvulari del plaça de la Font )

· preocupació de les autoritats municipals per temes ecològics ( qualitat de l’aigua, clavagueram ) i socials ( mesures de seguretat i higiene en el treball)

· impuls de les cooperatives de treballadors

· aplicació de les lleis generals de caire social: protecció de la maternitat, divorci, arrendaments rurals...

L’entrada de les tropes feixistes, el dia 8 de gener de 1939, anul·larà tot això i enfonsarà la ciutat en la nit de la pitjor dictadura.

Retall de l’acte de proclamació de la II República escrita pel secretari de l’Ajuntament on es pot llegir:

“Des del balcó, es proclamà la República Catalana a les nou del vespre dirigint paraules al públic els Srs. Lluís d’Ameller Baquedano, Ramón Mata Coll i Jacint Masgrau Butiñá.”

Cartell del festeig que es va fer el 15 d’abril de 1931 a Banyoles