divendres, 11 d’abril del 2008

TrEBaLLaDoRs/es

La Segona República va ser una República burgesa, que venia a trastocar un sistema fonamentalment feudal. Aquesta contradicció es va traduir en un conjunt de lleis avançades i progressistes, difícils d’aplicar en un context de crisi econòmica general i amb l’aferrissada oposició dels patrons i de les multinacionals llavors establertes al país; que retrocedíen amb el període de govern de la dreta, i que van acabar donant un salt endavant a partir de febrer de 1936.

Els treballadors van ser els protagonistes de totes les transformacions: els sindicats obrers ( UGT, 200.000 afiliats; CNT, 800.000 ) i els partits socialistes de totes les tendències van portar a terme tant les mobilitzacions que van fer caure la monarquia, com les que van fer fracassar el cop militar.

El primer article de la Constitució de 1931 definia Espanya com una República de treballadors de totes classes, i se subordinava la propietat a la utilitat social. S’establia la negociació col·lectiva, el dret de vaga, vacances pagades, jurats mixtes per resoldre els conflictes col·lectius


MeNTrestant a BAnyOLeS...

A Banyoles no tot va ser fàcil. La República arriba junt amb la crisi de 1929. L’atur castiga, sobre tot els paletes, i l’Ajuntameny va haver de cercar feines per paliar l’atur: ampliació del cementiri, obres de clavagueram.

Però és interessant ressaltar que, malgrat el què deien les lleis, a Banyoles no es treballaven 8 hores. Per exemple, l’alcalde Jacint Masgrau, es va comprometre a fer complir la jornada de vuit hores tan sols si la majoria de treballadors la reclamàven, i es va inhibir en fer complir la prohibició del treball de menors. Aiximateix, l’Alcalde s’enorgullia de la ressolució de tots els conflictes en què li havia estat demanada la intervenció evitant que es produís cap vaga.

Les coses van canviar de cop amb l’esclat de la guerra civil. Llavors és quan es porten a terme les col·lectivitzacions de moltes empreses banyolines, i els sindicats obrers prenen un protagonisme molt fort en la vida econòmica de la ciutat.

La InTeRnACionAl