Els treballadors van ser els protagonistes de totes les transformacions: els sindicats obrers ( UGT, 200.000 afiliats; CNT, 800.000 ) i els partits socialistes de totes les tendències van portar a terme tant les mobilitzacions que van fer caure la monarquia, com les que van fer fracassar el cop militar.
El primer article de
MeNTrestant a BAnyOLeS...
A Banyoles no tot va ser fàcil. La República arriba junt amb la crisi de 1929. L’atur castiga, sobre tot els paletes, i l’Ajuntameny va haver de cercar feines per paliar l’atur: ampliació del cementiri, obres de clavagueram.
Però és interessant ressaltar que, malgrat el què deien les lleis, a Banyoles no es treballaven 8 hores. Per exemple, l’alcalde Jacint Masgrau, es va comprometre a fer complir la jornada de vuit hores tan sols si la majoria de treballadors la reclamàven, i es va inhibir en fer complir la prohibició del treball de menors. Aiximateix, l’Alcalde s’enorgullia de la ressolució de tots els conflictes en què li havia estat demanada la intervenció evitant que es produís cap vaga.
Les coses van canviar de cop amb l’esclat de la guerra civil. Llavors és quan es porten a terme les col·lectivitzacions de moltes empreses banyolines, i els sindicats obrers prenen un protagonisme molt fort en la vida econòmica de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada