CuLtUrA

Revolucions i rebel·lions culturals

La Segona República va propiciar un esclat de creativitat en tots els àmbits artístics i culturals: el teatre (La Barraca)i la poesia de Federico Garcia Lorca, la pintura de Pablo Ruiz Picasso, tot el grup de la Generació de 1927 ( Alberti, Hernández, Cernuda, Salinas. Guillén... ), Gregorio Marañón, Manuel Machado, Miguel de Unamuno, i tants altres.

Però el nou règim va intentar democratitzar la cultura, fer-la arribar a la gent del poble: va trobar 50 ciutats dotades de biblioteques, i en va crear 5.000 de noves, incloses les circulants, que havien de portar llibres a les zones rurals. El pressupost per a l’adquisició de llibres es multiplicava per 20.

També els sindicats i partits partidaris de la República es van preocupar de la formació personal dels treballadors, amb Ateneus Obrers i Cases del Poble, on s’aprenia Esperanto o es cantaven cançons corals...

De dalt a baix:El Guernica de Picasso que reflectéix la brutalitat del feixisme,Grup de teatre “La Barraca”,El pavelló Mies van der Rohe de Montjuic.

MeNTrestant a BAnyOLeS...

L’època republicana va significar canvis importants en l’activitat cultural de Banyoles.

Les entitats ja existents ( d’ensenyament de l’Esperanto, de protecció de la llengua

i cultura catalanes, de teatre, de foment sardanístic...) van rebre un recolzament

més intens i se’n va impulsar la creació de noves ( “Palestra”, la creació del Museu

Arqueològic i de la Junta de Museus, de la Biblioteca ).