EdUcaCiÓ

més escoles, ensenyament laic

El 1931 el darrer govern monàrquic destinava a Educació tan sols el 8 % del pressupost de l’Estat; la República va haver d’augmentar el pressupost en un 50%; de crear 10.000 escoles, menjadors escolars, 5.000 biblioteques escolars, augmentar els salaris als mestres ( que ja no van ser finançats amb diners municipals ); va duplicar el nombre d’estudiants de Batxillerat...

Nens de l’Acadèmia Ibèrica, en una foto de classe

MeNTrestant a BAnyOLeS...

En el mateix dia que s’inaugurava el primer Ajuntament republicà ja es va tractar el tema de la creació d’una escola-bressol. Vençudes algunes dificultats de tipus tècnic, finalment Banyoles va disposar de dues d’aquestes instal·lacions: la de la Rambla i la de la Plaça de la Font, aprovades en la Gaceta de Madrid del 5 de juliol de 1931 i adquirits els seus terrenys per l’Ajuntament en data 25 de juny del mateix any. L’esclat de la guerra va frustrar la construcció d’unes noves escoles públiques, que van acabar per ser instal·lades en les antigues escoles religioses.

L’acte del dia 10 de juliol de 1931, un dels primers plen celebrats ja va recollir l’interés per crear dos escoles de pàrvuls a la ciutat

Així, en aquells anys, van funcionar les escoles següents ( algunes d’elles d’origen religiós i que van ser rebatejades amb noms més adients a la nova situació política ):

· La Academia Ibérica ( a l’actual carrer de la Llibertat )

· Escola de la Vila ( plaça dels Estudis )

· La Divina Providència ( després, Francesc Macià ).

· El Sagrat Cor ( després Francesc Ferrer i Guàrdia ).

· Escola de les Carmelites ( després, Liceu Dalmau ).

· El Sol Ixent ( després Casa Nostra, carrer de la Canal )

· Escola d’Arts i Oficis ( plaça de la Font , Pia Almoina )

· Escola dels Germans Gabrielistes ( carrer Sant Pere, 10, rebatejada com de Jaume Balmes )