La TeRrA

la gran batalla de tots els temps

Escut d la casa d’Alba

Ecut de la casa d’Alba

Espanya era el 1931 un país encara majoritàriament agrari, amb latifundis (tan sols 528 propietaris a Andalusia teníen més d’1.500.000 Ha) i jornalers sense terra, i una agricultura poc productiva. El problema de la terra va ser, potser, el més punyent i el que va enconar més la situació. El primer govern republicà va fer una reforma agrària (1932), centrada en expropiar les terres del Grandes de España. 200.000 Ha van passar a mans pageses, fet que va anul·lar el nou govern de dreta. La victòria del Front Popular va tornar a engegar la reforma, amb el repartiment d’un milió d’Ha. Junt amb el repartiment de terres, es va decretar que els salaris dels jornalers es fixarien conjuntament amb els sindicats pagesos, i la jornada de 8 hores per als jornalers..

El cop feixista va tornar les coses a la situació inicial, que és l’actual: la Duquesa d’Alba és la major receptora europea de subsidis agraris.

A Catalunya, el problema no era tant de pagesos sense terra com d’arrendaments rurals a curt termini. La Generalitat va fer la llei de contractes de conreu de 1934, que establia límits en la durada mínima dels contractes, la possibilitat de compra de la terra per part del pagès a un preu raonable i límits en el preu dels conreus. El tribunal constitucional va anul·lar aquesta llei, fent que, amb l’esclat de la guerra, el tema tornés a estar sobre la taula...i, llavors, la solució va ser molt més radical.

Escut de la casa d'Alba i manifestació pels carrers de Barcelona de la Unió de Rebassaires

MeNTrestant a BAnyOLeS...

Banyoles era encara una vila fonamentalment pagesa, i el problema de la terra és un dels que va heretar l’Ajuntament democràtic de 1931.

A la ciutat, diversos ciutadans treballaven per resoldre el problema: Jacint Salvatella i Prujà, nascut a Banyoles el 1898 i mort a l’exili a Prada de Conflent el 1975; camperol, milità a la Unió de Rabassaires. El maig de 1931 va formar part del nucli fundador del sindicat de pagesos Acció Social Agrària. Va ser president de la secció de Banyoles. Representant aquest sindicat el setembre de 1933 va participar en la constitució de la Federació Agrària Social Obrera de Banyoles, impulsada per la Unió Socialista de Catalunya. Durant la guerra civil va ser regidor municipal de l’agost de 1937 fins el setembre de 1938, en representació de la Unió de Rabassaires. Amb ell, en la fundació de l’Acció Social Agrària (1931) hi havia Boi Juscafresa, Joaquim Cufí i Josep Carles. Estava circumscrita a Girona. Dirigí una campanya de demandes de revisió dels contractes de conreu, presentades a Girona per arrendataris i parcers. Impulsà la federació dels sindicats agrícoles gironins, per a la qual cosa es va convocar una assemblea a Banyoles els dies 19 i 20 de març de 1932. Hi assistiren delegats de més de cinquanta sindicats, que representaven prop de 10.000 pagesos. Dos mesos més tard, els dies 15 i 16 de maig, se celebrà el congrés de constitució de l'Acció Social Agrària de les Terres Gironines, amb assistència de delegats de més de 150 poblacions de la circumscripció de Girona. Publicà "El Camp" que aparegué el 29 de desembre de 1931.

El maig de 1932, la van ampliar a tot Girona. En el congrés de constitució hi foren representades més de 150 poblacions de la demarcació territorial de Girona i s'elegí una Junta Directiva formada per: Joaquim Bec (president) Francesc Roura (vicepresident), Boi Juscafresa (secretari), Pere Porcalles, (interventor) i els vocals Miquel Pla, Salvador Rovira, Miquel Vidal, Francesc Vila i Joan Viladevall.

A finals de 1932 arran de les eleccions al Parlament de Catalunya, constituí una candidatura conjunta amb sectors federals amb el nom d'Esquerra Federal Agrària Obrera. El rotund fracàs d'aquesta aventura electoral significà el final de la Federació. Una part dels seus efectius s'incorporaren a la Unió de Rabassaires i una altra participaren, el setembre de 1933, en la constitució de la Federació Agrària Social Obrera, vinculada a la USC. En aquesta darrera Federació hi participaren, entre d’altres, Josep Carles Masó, Joaquim Cufí Barceló, Pere Rovira, Jacint Salvatella Prujà, Narcís Saubí i Vicents Tarrats. Publicà “El Lluitador”.

Tampons de diferents associacions de Banyoles (de dreta a esquerra); Sindicat agrari de acció social, comitè de guerra comissió de treball i PSCU, Homes treballant en la sega amb una màquina i per últim un pagès amb la típica barretina catalana.