SuFrAGi UniVersAL

Les primeres eleccions constituents (1931) de la nova Espanya Republicana van donar el següent resultat:

Electors: 6.707.470 Participació: 70,14%

Dreta i centre ( 38,76% ): 1.823.564 vots ( 160 diputats ).

Esquerra ( 61,24% ): 2.881.056 vots ( 279 diputats ).

Va governar una coalició republicana i socialista, que va engegar reformes de tot tipus: militar, laicitat, agrària, educació, lleis socials..., en mig de tota mena de dificultats: crisi econòmica, hostilitat de l’Església Catòlica, un intent de cop militar (1932), aixecaments anarquistes...

Les segones eleccions (1933) amb ot d’homes i dones, van donar el següent resultat:

Electors: 12.652.238 Participació: 67,46%

Dreta i centre ( 63,46% ): 5.417.200 vots ( 372 diputats ).

Esquerra ( 36,53% ): 3.118.000 vots ( 94 diputats ).

El nou govern de dreta va aturar i anul·lar totes les mesures del bienni d’esquerres, i en front del perill d’una dictadura feixista de Gil Robles hi va haver un intent revolucionari a Astúries. El govern va reaccionar amb milers d’afusellats, 30.000 empresonats i l’anul·lació de l’autonomia de Catalunya.

Les darreres eleccions democràtiques de la República es van produir el febrer de 1936.

Els resultats van ser:

Electors: 13.553.710 Participació: 72%

Dreta ( 45,65% ): 4.503.524 vots ( 124 escons ).

Centre ( 5,34% ): 526.615 vots ( 51 escons ).

Esquerra ( 49,01 % ): 4.654.116 vots ( 278 escons ).

El canvi de postura política del PNB ( ara favorable a l’Esquerra ) va determinar l’abrumadora majoria en escons per al Front Popular d’Esquerra. Les forces antidemocràtiques de l’Estat no podien tolerar-ho i van portar a terme el cop militar.

MeNTrestant a BAnyOLeS...

A Banyoles, les municipals de 12 d’abril de 1931 van fer-se per mitjà de llistes obertes. Els homes de més de 25 anys eren 1488. Cada elector podia votar cinc candidats. Amb una abstenció del 18% hi va haver: 554 votants i 2.769 vots de dreta, contra 546 i 2.729 vots d’esquerra. Vuit banyolins van decidir el resultat!

Els 7 regidors de dreta: Pere Ametller, Miquel Boix, Josep Corominas, Rafael Hostench, Manuel Prat, Esteve Costa, Narcís Malagelada i els 6 d’esquerra: Francesc Boixó, Jacint Masgrau, Joan Duran, Amadeu Vilardell, Joan Gussinyé, Ramon Mata. En front de la proclamació de la República, els regidors de dreta van permetre un alcalde d’esquerres: Jacint Masgrau, d’Acció Catalana.

Les segones municipals es van fer el 14 de gener de 1934. Van votar 2.830 persones, i els resultats van ser:

Esquerres, 1.471 vots (51,97%) i onze regidors ( ERC: Jaume Masó, Joan Aulina, Josep Ametller, Josep Oliveras, Amadeu Tomàs, Joan Boschmonar; Acció Catalana: Jacint Masgrau; Federació Agrària Social Obrera: Josep Carles, Joaquim Juanola, Joaquim Cufí, Lluiís Oliva )

Dretes, 1.359 vots ( 48,03% ) i sis regidors ( Joan Tarradas, Joan Prat, Isidre Plamada, Miquel Boix i Tomàs Serra ).

El nou alcalde, Jaume Masó, d’ERC, i la resta de regidors van ser empresonats en els fets d’octubre de 1934. Un govern municipal no democràtic va regir la ciutat fins al triomf del Front Popular, que va retornar l’alcaldia a Jaume Masó i després de la seva dimissió, a Jacint Masgrau.

Per l’octubre de 1936, en mig de la guerra civil, són exclosos els regidors de dretes dels ajuntaments i aquests esdevenen revolucionaris, amb participació de sindicats i partits d’esquerres. Es succeeixen els alcaldes: Benet Dilmé, de la CNT, Josep Ametller, d’ERC, Josep Verdaguer, de CNT, Josep Cruells, d’ERC, Llorenç Busquets del PSUC, i, finalment, de nou, Jacint Masgrau.

El 8 de gener de 1939 tornen els alcaldes antidemocràtics durant 4 dècades...