EcOnOmiA

A l’ombra del crack del 29

Espanya era, en 1930, un dels països més endarrerits d’Europa. Predominantment pagès, la seva agricultura era de secà, cerealística, poc productiva, amb una manca gairebé absoluta de maquinària moderna. Una gran part dels pagesos eren jornalers sense terres pròpies.

La indústria estava mancada de primeres matèries vitals i de fonts d’energia; els treballadors rebien una salaris miserables i poques de les empreses eren competitives a nivell internacional. Les relacions entre empresaris i treballadors eren gairebé impossibles d’empitjorar: violència, autoritarisme, manca de diàleg.

El sector financer estava dominat per una mentalitat conservadora.

Tots aquests factors resultaven agreujats per la crisi de 1929 que va privar Espanya de mercats on vendre productes agraris i va tallar de soc a arrel les primeres grans inversions estrangeres en sectors com la telefonia, el refinat de petroli, etc.

La República mai va poder gaudir d’un entorn econòmic favorable per poder desenvolupar les idees de modernització, tot i que ningú hauria pogut imaginar el retrocés que el franquisme va significar: fins a mitjans dels anys 50 no es va recuperar el nivell de producció de 1930

MeNTrestant a BAnyOLeS...

Banyoles tenia una economia extremadament tradicional, centrada en activitats de molt poca volada: el cuir, les saques, enforcar alls...

Però també aquí es va notar la crisi general, sobre tot en l’àmbit de la construcció.

Els governs municipals republicans van intentar donar feina als aturats (clavagueres, escoles, cementiri ), i l’actuació dels sindicats durant la guerra va intentar pal·liar l’atur repartint la feina.

A la nostra ciutat, els edificis religiosos no van ser cremats, sinó utilitzats en activitats productives. Per exemple, Santa Maria dels Turers va esdevenir seu de tallers de fusteria.

Diferents vistes de com es va utilitzar l'esglèsia de Sta Maria, que es va conertir en un taller de fusteria. Bitllets i monedes utilitzades durant aquella època.